Nu

Sorpreses del cos

El moviment de la imatge la fa el fotògraf, no la model que està al caprici d’ell. La model rep instruccions, ordres, surgències d’una veu segadora que s’amaga darrere la càmera. Les llums de l’estudi il·luminen a la Marina, com a una cantant de rock a sobre d’un escenari davant d’un únic espectador.

Sorpreses del cos

El moviment de la imatge la fa el fotògraf, no la model que està al caprici d’ell. La model rep instruccions, ordres, surgències d’una veu segadora que s’amaga darrere la càmera. Les llums de l’estudi il·luminen a la Marina, com a una cantant de rock a sobre d’un escenari davant d’un únic espectador.
L’ambient és molt fràgil, pot rebentar, no ens coneixem. Palpo el cos amb la veu, demano això… i no funciona, demano allò i no m’agrado. Aquesta vegada estic enfront d’una model, un cos que et mira tot ell, que t’ofereix el món des de zero. Que no diu, no. Que t’interroga des del silenci, i que has de treballar el teu l’interior i ordenar les idees. Tot just, davant teu.
Que difícil és retratar, que difícil és fotografiar un cos nu, és el tot. No pots està mirant… has de mirar per traduir el cos en imatges transformadores, per tornar a crear una altra mirada del cos, per mostrar el silenci de l’estudi a un públic sabedor de com és un cos.
Aquestes fotos no calien, més imatges al calaix digital, més fotos al núvol de la història. El dia que troni i, per fi arribi el diluvi, les imatges desapareixeran per la claveguera entre bits i bits. Però el que conta, és poder explicar que va passar a l’estudi, entre la model i el fotògraf.

Gràcies, Marina.

juliol 2021  ManelSanz  www.manelsanz.cat