Coral Romput ( Vicent Andrés Estellés y Ovidi Montllor
Un poeta (Andrés Estellés) que et trenca per dintre.
Un cantant(Ovidi) viu sempre.
(Toti Soler) una guitarra poeta.
manel
Coral Romput
Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d’infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d’una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l’empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l’escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l’avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. ( Vicent Andrés Estellés)
+ Coral Romput