Arxiu de la categoria: manel sanz

Fòrum Veïnal de Treball i Cultura 2017

Perquè neix el Fòrum Veïnal de Treball i Cultura?

Naixem i morim cada dia, tant les persones com les organitzacions. Avui, neix i us presentem Fòrum Veïnal de Treball i Cultura a tots vosaltres, tant als que hi són presents com als que ens segueixen a través de les xarxes socials.

Els promotors de Fòrum Veïnal de Treball i Cultura participem en associacions de veïns, organitzacions polítiques, culturals i socials de Barcelona. Fòrum Veïnal de Treball i Cultura som un grup de dones i homes, veïns dels barris de Fort Pienc i El Parc.

Estem creant un nou espai on reunirem, un cop al mes, a productors- pensadors- executans- espectadors-oïents–activistes del món de la cultura i del món del treball.

Per tal de trobar-nos a l’aixopluc d’un sostre, per cremar llenya i fer bullir el brou de les idees , al voltant del treball i de la cultura, d’avui a Barcelona i a Catalunya.

Barcelona, gener 2017

El Fòrum Veïnal neix per donar a conèixer què fem per al treball i la cultura a Barcelona

Davant de la necessitat de visibilitat els temes de la cultura i del treball a Barcelona, ha nascut el Fòrum Veïnal de Treball i Cultura.

El Fòrum el composen espectadors i productors de cultura i treball, i principalment desenvolupen la seva activitat a dos barris de Barcelona, el Fort Pienc i el Parc. Un dels motius de la seva existència és el d’incloure a l’agenda dels diferents barris de Barcelona tot allò rellevant relacionat amb la cultura i el treball, temes massa oblidats. Els promotors d’aquest Fòrum participen en associacions de veïns, organitzacions polítiques, sindicals, culturals i socials de Barcelona.

Estan creant un nou espai on productorVolver a casa con 50 añoss, pensadors, executants i activistes del món de la cultura i del món del treball puguin ser escoltats i debatin en un ambient apropiat. Les trobades en el Fòrum Cinema serveix per trobar-se l’aixopluc d’un sostre i fer bullir el brou de les idees d’avui a Barcelona i a Catalunya.

El Fòrum vol, durant la festa major del Fort Pienc, presentar-se amb una acció on expliqui plàsticament que són i que volen ser.

L’activitat actual és fer un cine-fòrum al Centre Cívic Sandaru, el segon dilluns de cada mes. La propera programació és:

24 d’abril, dilluns, PRECARIETAT LABORAL. Documental La Ley del Mercado. Convidats: Carles Hernández, treballador d’un call center (telemàrqueting) i un component de l’Assemblea d’aturats de Barcelona.

15 de maig, dilluns, PENSIONS. Pel•lícula: Gràcies Patró (2015). Convidada: Miren Etxezarreta, especialista pensions públiques, economista e intel•lectual d’esquerres.

12 de juny, dilluns, EL FUTUR DEL TREBALL. Documental: In the said boat (2016) Convidats: Rudy Gnutti (director del documental) i Daniel Raventós (especialista en la Renda Bàsica)

L’activitat del Fòrum va començar al Febrer 2017 amb la presentació del documental Ajoblanco, crònica roig i negre de David Fernández de Castro. El març el documental Volver a casa con 50 años de Victoria Bermejo amb la presència dels dos directors i convidats coneixedors de la cultura i el treball.

No estamos solos

 in the same boat

Retrats de la gent del barri 2016

Retrats de la gent del barriEl meu paper en el projecte Retrats de la gent del barri és la idea, el projecte, la curació i la implementació el 23 de maig, dia de la inauguració al Centre Cívic Sandaru i en 18 botigues del barri del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

El projecte bàsicament consisteix en: ” Des del primer moment, els organitzadors hem tingut present la idea d’Implicar, propiciar i potenciar als veïns i veïnes del Parc, com subjectes actius del barri a través de la cultura.
Des del moment de la inscripció, fins a l’últim minut hem creat el clima necessari perquè els veïns i veïnes indecises, mostressin la seva identitat davant de la càmera. Deixar la teva imatge en mans d’uns desconeguts sempre genera incertesa.
Una bogeria com aquesta no és possible sense la implicació de les persones de l’Associació de Veïns i Veïnes del Parc i dels organitzadors.
Aquest és un projecte construït des de zero. Els components de l’organització ens coneixíem de vista. Els fotògrafs i els models es van conèixer en el plató fotogràfic en el Sandaru, el 5 de maig de 2016.
Els patrocinadors han estat bàsics per fer possible “Retrats de la gent del barri”.

Agraïments: A Rosa Ma García, Toni Xifré, Ainara Mendez.
Als models: Joaquim, Esther, Jordi, Inma, Maria, Ana Ma, Conrado, Juana, Rafael, Antonio, Sergio, Concha, Iolada, Jacinto, José, Maria Antonia, Kevin, Abba, Anna, Àlex, Zoe, Ángeles, Montserrat i Leire.Juan, Oriol, Silvia, Marta, Barbara, Rocio, Mia, Joan, Maria Rosa, Jon, M. Elena, Pilar, Elisabeth, Vicenta.
Als fotògrafs: Josep Llovet, Petra Aanderud, César Zúñiga, Irina Chuyko, Bertalacamara, José Manuel Puyo, Alfons Sánchez, J. Carlos Valén.
Els patrocinadors: Associació de comerciats del Parc i la llacuna, Angle, Kitoli- Shooters Film Lab, Fotok, Profoto, Quei15bcn/tallercreatiu
Els botiguers: Dumbo, Acadèmia BM31, Quesos Barcelona, Barcelona Amic 24, Aquí hi ha Molla, Barnabar, Celler Sant Martí, Papereria Lara, Bar Santa Fe, Xoco Xavi, Quei15bcn/tallercreatiu, Ferreteria Nàpols, Modes Mia, Rio Centro Culinari, Angle i Bodega Xifré, Ítaka.
Fotògraf ambient i edició de video. Eustasio Pérez
Disseny cartells: Rosa G. Baselga (Quei15bcn/tallercreatiu)
Música de video: Mark Aanderud
Organitzadors: Ernestina Ojeda i Joan Manel García (Associació veïns i veïnes de l PARC)
Idea i Curador Projecte: Retrats de la gent del barri: Manelsanz.cat

Manel Sanz

Barcelona, 23 de maig 2016.

Vídeo recull totes les fotos exposades

Mapa de les botigues exposades

Fotos- vídeo ambient sessió 5 de maig (fotògraf Eustasio Pérez)

Vídeo de L’Esteve de FotoK (inauguració i recull del dia de la sessió de fotos al Sandaru)

Vídeo de BTV 27 05 2016 entrevista ManelSanz (a partir minut 6,18) 

web-retratsdelagentdelbarri

foto cartell: Alfons Sánchez

Regalar fotografia d’autor a Barcelona Visions

Aquest  Nadal 2013 a Barcelona Visions volen que us plantegeu la possibilitat de regalar fotografia d’autor aquestes festes. I us proposen l’exercici de valorar i posar preu a les fotografies.

Jo formo part dels 37 fotògrafs de la ciutat us proposem que poseu preu a les fotografies que exposaran a partir del dia 3 de desembre i fins el 12 de gener de 2014.

Gaudiu de la exposició, trieu una fotografia, pregunteu els condicionants tècnics de la imatge i poseu-hi vosaltres el preu.

Galeria Barcelona Visions  Carrer Banys Vells, 7 baixos  Barcelona  info@barcelonavisions.com  93 624 17 96 | 620 984 198

Miren

Miren, esta foto la vi cuando ibamos a tu incineración. Pamplona, 29 de mayo 2012 a las 9 h 9 minutos y 13 segundos. Una pared desnuda sin salida y un recorte de poster convocando a una mani. Es dificil ver en el Casco Viejo de Pamplona una pared limpia y está es el ejemplo. Pasar una página y ahora la hoja está en blanco. Una nueva vida.
Te has ido, una de mis “dones fortes”. Miren nos has dejado huerfanos, yo te vivo en mis fotos en dos sesiones: una secreta que solo conocemos tu, Jordi, Maite y yo. Tengo ganas de entregarle a Jordi las hojas de contactos donde vivimos una sesión fotográfica llena de incertidumbres, miedos mutuos y que como siempre acabo todo bien, a vuestros lado. La sesión fue creciendo hasta acabar con los torsos desnudos. Genial. La segunda sesión fue la estricta de las dones fortes. Todo aún fue más facil. Tu cuerpo estaba más hecho a tu falta izquierda. No me parecio tan espiritual como la primera, pero hay que cubrir etapas. Las dones fortes creo que te fortalecieron y aumentó delante de los demás que podías hablarles de tu a tu.
Lo siento Miren, pero también lo siento por Jordi.

la oscuridad en el bosque Barcelona

Seguramente esta foto no es importante. Antes de colgar esta imagen de la colección “la oscuridad en el bosque” en la web de Catalunya Radio, aparece una noticia del debate sobre si es necesario la prolongación de la vida de las centrales nucleares en el estado español. Mi opinión es ¡basta!, cambiemos ésta fuente de energia. Claro que es complicado, claro que es costoso. Pero también todos sabemos la cantidad de universidades que estudian el recambio nuclear por otras fuentes generadoras de energia.
Mis bosques oscuros son de un Mediterraneo arrasado, casi desaparecido. Busco sombras, busco el crecimientos de sus tallos, busco los restos que dejan  las escamas del crecimiento más brutal. Los bosqueos se mueren, los hombres nos morimos, la vida se muere y mientras seguimos pensando en el debate de las Nucleares. Por cierto, no, gracias.
Recuerdo la imagen de una sombra clavada en el suelo de Hirosima. Tenía muy pocos años, he intentaba reconocer, desconocia lo sucedido, cómo un cuerpo podia quedar dibujado en el suelo, como un gratifi dibujado por Tapies. Hasta que descubrí que la onda expansiva podía arrasar muchos kilometros a la redonda. Esta es una de la pruebas de las nucleares, por no citar Chernobil.
Mis bosques son sueños y como dice un protagonista del la pelicula “La miel” los sueños no se pueden contar.