Arxiu de la categoria: exposicions

Venda d’obra fotogràfica de Manel Sanz

[zilla_social]  2022-08-19

Les imatges les podeu comprar enviant un mail a foto@manelsanz.cat. El preu és de 300 euros/unitat. Mida de la imatge 18×18 cm (arquitectura) ; Mida de la imatge 18×24 cm (Pallars) Les imatges ampliades en paper de qualitat Fine Art. Si voleu ampliacions més grans o ampliaciones en paper químic connecteu a foto@manelsanz.cat
#arquitectura #PallarsJussà #fotografia #regal #nadal #reis #Berlin PRODUCCIÓ: @manelsanz

La ciutat que recorda els seus morts

Un cementiri on ningú deixa flors. Uns nínxols que projecten imatges de brutalitat, de sirenes, d’incendis, d’edificis en ruïnes, de persones amb les mans a dalt, de vehicles plens de persones sense drets, de trens sense finestres cap a una destinació coneguda. Un monument sense símbols, que en si mateix els conté tots. Així és aquest Berlín, la ciutat que recorda als seus morts, i El Monument de l’holocaust de l’arquitecte Peter Eisenman recull d’aquesta ciutat, l’estil arquitectònic racional per parlar dels seus morts.

Berlín

 

 

 

Santa Engràcia
Santa Engràcia
Santa Engràcia
Santa Engràcia
Flamissell
Riu Flamissell

 

Mas d'en Balust
Mas d’en Balust
Lo Pantano
Lo Pantano
Claverol
Claverol

5 Autors: 5 dèries particulars

03.09.21  Exposició del 8 al 30 de setembre 2021

Les dèries d’aquests fotògrafs tenen arrels individuals. Aquesta exposició desenvolupa cinc d’elles: la relació íntima amb la lluna (de Barcelona); l’observació per donar valor al silenci; el moviment per crear nous cossos; la vida passa, les pors persisteixen, i l’amor aplicat a tot allò que fem. Des d’aquest comissariat, l’encàrrec als fotògrafs era clar: Representa la teva dèria (la introspectiva) i utilitza el moviment de la càmera (l’estètica) per crear noves imatges en un document fotogràfic.

L’exposició està formada per 40 fotografies (8 fotos per autor), on podem trobar imatges en color i blanc i negre; imatges positivades en sistema digital i analògic; Imatge amb contingut de natura nocturna; imatges de nu, o d’ambient musical, tot això amb l’estètica del moviment de càmera. 

A la mateixa sala es projecta un vídeo de 7 minuts, on es recopilen diferents fotografies dels autors, lligades al concepte de dèria. La idea del vídeo sorgeix de la necessitat de la selecció de fotografies que per problemes d’espai de la sala, i per la pròpia decisió del fotògraf d’escollir unes o unes altres queden en un calaix. Volem donar-li des del comissariat un valor en si mateix: Fer visible l’arxiu del fotògraf.

Comissari de l’expo i fotògraf, Manel Sanz  

Organitza: QUEI15/ESPAICREATIU www.quei15bcn.com  I Centre Cívic Parc Sandaru

Dades dels fotògrafs:

Manuel Serra: https://artepoli.com/proyecto-fotografico-al%C2%B7lunicina/ 

Petra Aanderud : https://www.petra-aanderud.pics/

Manel Sanz: www.manelsanz.cat

Jordi Moliné https://www.instagram.com/jordi.moline.climent/

Betiana Cutrona https://www.coleccionamomentos.com/

Dades:

Centre Cívic Parc Sandaru ( sala exposicions)

Carrer de Buenaventura Muñoz, 21, 08018 Barcelona

Barri El Parc i la Llacuna de Poblenou

Data inauguració 8 de setembre a les 19 h

Del 8 al 30 de setembre 2021, de 9 a 21 h 

Vídeo Retrats de la Gent del barri 4 2019

Retrats de la gent del barri 4 2019

Fotògrafs:
Jonatan Jimenez
Mireia Ferret
Betiana Andrea Cutrona
Sofía Valle
Montserrat Argemí
Irina Pavlova
Sergi Calaf
Manel Sanz

Organitza: www.Quei15bcn.com
.
.
Patrocinadors:
Centre Cívic Parc Sandaru
Modify Tatto
Kitoli Laboratorio Fotográfico
Foto K
AVV Assoc Parc
Sindicat de la Imatge (UPIFC)
Farmacia Laura Subías
Papereria Dumbo
Pizzeria del barri
Restaurante Cantero
Perruqueria Om

Vídeo de Josep Maria Rossell reconeixement per la seva dedicació al barri del PARC

Entrevista a Josep Maria Rossell una persona implicada en el barri el Parc de Barcelona.
Parlem de les serves implicacions socials.
Parlem de les seves implicacions amb l’església.
Parlem de les seves implicacions amb la política.
Parlem de les seves implicacions amb la creació del Centre Cívic Sandaru.
Parlem de les seves implicacions amb la creació de l’Unió deportiva Parc.
Tot això acompanyant amb entrevistes amb persones que el coneixen que i han treballat amb Josep Maria.

Producció i Direcció: Manel Sanz  www.manelsanz.cat

Oct 2019

Fotografia a Catalunya: formo part de la web dels 600 fotògrafs imprescindibles de la fotografia a Catalunya.

Al Facebook de  Fotografia a Catalunya ha publicat la següent notícia, en relació a la meva incorporació al seu fonts:

S’INCORPORA AL CATÀLEG ➤ MANEL SANZ

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduat en Fotografia per l’Institut d’estudis fotogràfic de Catalunya. La seva obra s’ha exposat en nombroses ocasions com ara “Arquitectures” al Teatre Lliure o Fira fira Art Shopping al Museu del Louvre. Ha format part de l’exposició del Premi de Fotografia de la Fundació Vila Casas el 2017, entre altres.
Destaquen les col·leccions Dones Fortes i La Monumental sense toros i els textos que per a el segon projecte va fer Miguel Salas.

“(…) Aquesta exposició no té gràcia, ja que les fotos que ens presenta Manel ens confronten amb algunes contradiccions. Per exemple, què veiem en elles? o què volem veure? Com interpretem aquests espais buits que abans van tenir vida i també mort, i van escoltar aplaudiments i glòries -també fracassos de matadors sortint per la porta gran i de sang escampada per l’arena, sang de bou, però també de toreros i banderillers? (…)” Miguel Salas
Si vols veure la seva galeria sencera al nostre web clica l’enllaç:

https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/cataleg/fotografs/manel_sanz

Finestres barcelona
Una finestra i molts vidres

Retrats de la gent del barri 3-2018

El meu paper en el projecte Retrats de la gent del barri és la idea, el projecte, la curació i la implementació el 9 de novembre 2018, dia de la inauguració al Centre Cívic Sandaru i en 14 botigues del barri del Parc de la Ciutadella de Barcelona. A més a més, aquest any hem creat l’Associacio Que15 espai creatiu i hem organitzat en solitari tot el projecte.

El projecte bàsicament consisteix en: ” Des del primer moment, els organitzadors hem tingut present la idea d’implicar, propiciar i potenciar als veïns i veïnes del Parc, com subjectes actius del barri a través de la cultura.”
Des del moment de la inscripció, fins a l’últim minut, hem creat el clima necessari perquè els veïns i veïnes indecises, mostressin la seva identitat davant de la càmera. Deixar la teva imatge en mans d’uns desconeguts sempre genera incertesa.
Els patrocinadors han estat bàsics per fer possible “Retrats de la gent del barri”.

Agraïments:  Eulàlia, Ivan i Elvira(model cartell-3 de maig). Juan Sanz (models cartell -22 de maig)

Als models: Adrià Mollar, Juan Francisco Sanz, Juan Alonso, Àngels Delgado, Mercè Lasurt, Rosa M. García, Trinidad Gil,
Ignacio Lago, Miriam Rafael, Bethlehem Nega, Ana García, Eva Sicilia, Yolanda Sánchez, Judith García, Lucas Valén, Ismael Cabrera, Leire de Ahumada, Nuria Rius, Oriol Montserrat, Joel Montserrat, Marta Burgales, Ona Puig, Marc Puig, Luna Alonso, Nathalie Pereira, Óscar Alonso, Nuria Fortun, Clea Rosa, Tissa Rosa, Carmen Ruiz, Antonio Espino, Bre Barcelona.

Als fotògrafs: Umberto Giorgis, Manel Sanz, Josep Bel, Joan Lluís García. Eva Sicilia, Ismael Cabrera, Jordi Moliné, Alberto Soria, Josep María Llovera

Els patrocinadors: Angle, Kitoli-Shooters Film Lab, Foto k, UPIFC, Centre Cívic Parc Sandaru, Pizzeria Restaurant del Barri, Modify Tattoo, Om Perruqueria i estètica, Pizzeria La Forchetta, Quesos Barcelona.

Els botiguers: Botigues: Angle_Buenaventura Muñoz, 23. Clínica Veterinaria Ciutadella_Buenaventura Muñoz, 24
Llibreria Dumbo_Buenaventura Muñoz, 36 Quesos Barcelona_Buenaventura Muñoz, 36
La Cosa Nostra, Moda_Buenaventura Muñoz, 38 Centre Cívic Parc Sandaru_Buenaventura Muñoz, 21
Quei15bcn/espaicreatiu_Wellington, 15 Restaurant Santa Fe_Wellington, 17 Farmàcia Laura Subias _Wellington 27
Modify Tattoo_Nàpols, 18 El Restaurant del Barri_Passeig Pujades, 25 Om Perruqueria _Carretera Antiga de Mataró, 22
Pizzeria La Forchetta_Avinguda Meridiana, 2 Celler Sant Martí_Sardenya, 92

Fotògraf ambient; Jose Manuel Puyo
Muntador i editor de vídeos: Manel Sanz

Disseny cartells: Rosa G. Baselga (Quei15bcn/espaicreatiu)
Organitzadors: Quei15bcn 
Idea i Curador del Projecte Retrats de la gent del barri: Manelsanz.cat

Barcelona, 9 de novembre 2018

Video de les fotografies exposades al CCSandaru i les boigues

Oda, parcial, a Poblenou

09-08-2018

El Temple Romà a Vic rebrà la inauguració de l’exposició de fotografia Oda, parcial, a Poblenou de Manel Sanz durant els dies 24 d’agost al 30 de setembre. Una col·lecció de dinou fotos, que en la gran majoria són una estrena, on retratar els espais de fàbriques, de construccions a l’espera d’El Caterpillar són els espais fotografiats des de 2007 fins avui.

Text de la presentació de l’exposició: http://www.patronatestudisosonencs.cat/index.php?op=32&module=activitats&id=157

Per seguir parlant de Poblenou, des de la literatura, el 6 de setembre hem convidat a Julià Guillamon a presentar el seu llibre El Barri de la Plata.  En un paràgraf diu” El meu iaio era metal·lúrgic de Can Girona i com a conseqüència del treball a la fàbrica havia acabat malalt de silicosi” . Aquest llibre, quasi una biografia, és un homenatge a la seva família més propera, el pare i la mare. No s’oblida de parlar del seu barri industrial i postindustrial, no és la primera vegada que Guillamon parla del Poblenou, també hi fa a La fàbrica de fred i La Moràvia.

Aquesta exposició està patrocinada per Sindicat de la Imatge UPIFC i Rebel.lab Photo 

Temple Romà de Vic  Carrer del Pare Xifré, 2, 08500 Vic

divendres, 24 d’agost  19h

Toni Xifré i el barri del Parc

24.05.2018 Aquesta vegada m’han encarregat organitzar l’homenatge a un veí, Toni Xifré el propietari de la Bodega Xifré del carrer Wellingtón, 13 de Barcelona. Hem col.laborat diferents institucions del barri del Parc i la Llacuna , districte de Sant Martí per fer possible que la memòria d’un veí no la perdem. En Toni un dels fundadors del club de futbol U.D. Parc, un influenciador per aconseguir el Centre Cívic Parc Sandaru una figura d’un barri que està a cavall entre els districtes de Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és invitacio_tonixifreBONA-1024x472.jpg

L’exposició ha consistit a recollir materials de la bodega Xifré, perdoneu no us he dit que el Toni va morir d’un atac cardíac el 4 de gener 2018, tenia 72 anys. La institució que m’ha contractat l’homenatge és l’U.D.Parc, el Toni va ser el seu president durant molts anys i en aquest homenatge té un pes important el món del futbol i l’esport en general. No ens hem oblidat d’aquelles fotografies dels pares del Toni, de l”ambient de la bodega, del grup d’amics lligats a la música i, també, a la política de ciutat i catalanista.

Una part del material era físic com copes, premis, plaques, un plat del seu estimat Palamós, on passava les seves vacances d’estiu. Una carta, trobada a última hora, signada per Pasqual Maragall on en condecorava com el LLop del barri. Al Toni també tenia el sobrenom d’El Lobo.

El 24 de maig el Sandaru era una festa, un homenatge d’una persona present al barri. L’Acte va està dividit en tres parts: La Pilar Martí va llegir el text que reprodueixo a continuació. Unes paraules d’un entrenador de l’U.D. Parc, les mateixes que va llegir el dia de l’enterrament d’El President. Unes paraules del conseller del districte de Sant Martí. A continuació l’acte va servir per presentar un llibre “Entre el celler i la taverna” sobre les bodegues de Barcelona, on la bodega del Toni era de les més nomenades. I sense vermut i xampanyet no podia acabar l’homenatge, la Rosa de la Dumbo va reproduir la festa i la xerinola de quin era el producte que trobaves a la Bodega.

Un honor, de veritat. Gràcies

Pilar Martí a HOMENATGE TONI XIFRÉ

El Toni era ben nostre; dels amics, de la família, del barri, del U.E. Parc, del Casal. Era una persona que a ningú li passava desapercebuda…, es feia notar, la seva manera de parlar, la seva forma d’expressar les seves emocions… amb una personalitat ben definida. Suposo que tenia molts punts a favor seu, els seus pares també tenien una forma molt especial, eren afectuosos i simpàtics amb la gent. Tenien també una gran plataforma per poder expressar ho: el seu establiment, pel qual han passat diverses generacions del barri i després amb l’evolució del negoci. Primer la bodega típica del barri, dels anys 5O, on el veïnat anava a proveir-se del vi, la gasosa i del sifó, i per celebrar el diumenge anaven a fer el vermutet amb olives o el quinto. Tampoc en aquells anys hi havia floritures. Paral·lelament també feien el servei al barri de repartir el vi i els sifons als domicilis.

El Toni coneixia pràcticament totes les cases del veïnat i el veïnat a ell. Més endavant els temps canvien amb l’obertura de superfícies comercials i no hi ha tanta demanda de les garrafetes del vi. La bodega amplia la seva oferta de tapes que arriben a ser molt famoses, com les seves anxoves, i traspassen les fronteres del barri. A la bodega Xifré hi va tot tipus de gent d’arreu de Barcelona, molta gent jove. Els “foros” de futbol de la bodega eren famosos. El Toni era un culer aferrissat però a la bodega hi cabia gent de tots els equips, eren benvinguts tant seguidors del Barça com de l’Espanyol, del Madrid, del Betis, etc. En tots
aquests ambients propicis, el Toni comença a fer efectiva una idea que tenia des de molt jovenet; motivada per la seva passió pel futbol, va crear amb molts esforços i peripècies la UE Parc. Que d’aquests esforços hem vist ja des de fa molt de temps el bon resultat…
Durant força temps en va ser president i en els darrers anys President Honorífic. Era tan “futbolero” que a més va crear i fundar la “Penya Basilea” que durant un temps va funcionar. Líder en moviments veïnals del Barri en els primers anys de la democràcia, defensant amb molta determinació tot allò que afavoria els interessos dels veïns; la seva implicació va ser clau per aconseguir aquest equipament tan nostre com és el Centre Cívic Parc Sandaru.
A ell li agradava estar a tot arreu, estar amb la gent, li agradava la gent, estimava a la gent. Durant molts anys va ser col·laborador de les festes del Carrer Sardenya , no fallava mai a les festes de Gràcia (ell va néixer allí), a les de la Barceloneta, sobretot no es perdia mai la festa dels cors de Pasqua, les Festes de Poblenou , on era també un assidu. Era un enamorat de la seva ciutat, Barcelona, estant sempre al dia de tot el que esdevenia.
Ara, això sí, el seu Palamós que no li toquessin, tenia un amor aferrissat per aquest poble tan bonic de la Costa Brava i allí també vivint-ho tot, les havaneres, les platges, la Fosca, el club de futbol Palamós. No cal finalment remarcar la seva estimació per la nostra terra, Catalunya , els fets referits ho demostren. El dia 11 de setembre sempre era una celebració per a ell i pels qui l’envoltaven; pels matins passejada pels llocs emblemàtics i al migdia dinar amb tots nosaltres amb la indispensable copa de cava.
Quan va arribar el temps de jubilació la gent del seu voltant pensàvem: com s’ho muntarà ara? Doncs bé, ja ho sabeu, ell va continuar vivint a la seva bodega. Era la seva vida. En els mesos d’estiu, a la tarda, quan el sol ja s’havia amagat, sortia al carrer amb la seva tauleta, la seva cerveseta i els seus amics. Estones parlant de futbol, estones jugant al dòmino, nits que s’organitzaven sopars veïnals com si res, la bodega no estava tancada, estava plena de vida.
En haver-hi bastant lloc, anava recopilant fotos curioses, escuts, miniatures,… Tenia projectes, pensava fins i tot d’organitzar un museu. A l’hivern, a dins, continua igual, partida de dòmino, discussions de futbol… Recordant molts clàssics del western, li agradava molt el cinema, escoltant música rock, sobretot. Dinars improvisats, i no tan improvisats, s’havien fet unes paelles espectaculars i també bullabesses. Teníem un gran cuiner molt bon amic d’en Toni que es passava tot el matí preparant el banquet, fins i tot s’hi va rodar una pel·lícula de xinesos. La bodega havia tancat per jubilació, però tenia més vida que mai; la vida qui li donava el Toni.
Era un gran amant dels animals, dels gossos, a la bodega crec que encara hi ha un quadre amb fotos dels gossos que havien passat per l’establiment, que anaven a buscar l’oliveta. I també dels ocellets, dels periquitos i canaris, tenia un gran disgust quan se li morien. Tenia una agenda bastant plena, coneixia molta gent, recordant infinitat d’anècdotes que no acabaríem mai d’explicar-les. L’alegria que tenia en celebrar totes les festes, sobretot les nadalenques, encara que hagués tancat la bodega, ell sempre tenia la il·lusió de muntar el seu arbret i també el seu Betlem. I encara mantenia la màgia dels Reis Mags, era una cita obligatòria que tenia, anar-los a rebre sempre al mateix lloc, a la Via Laietana. El dia abans de deixar-nos ens deia: Pili, crec que encara que estigui refredat aniré a rebre els Reis, ben abrigat… i tant que hi aniré! Estem segurs que el dia 6 de gener vas estar amb ells.
Toni, creiem que segur que ens estàs veient, t’envien doncs un gran aplaudiment perquè el sentis des de dalt, perquè has estat un excel·lent veí, una molt bona persona i un gran amic dels teus amics.
Pilar Martí i Malràs Barcelona 24 de maig 2018

Persones que han fet possible aquesta exposició: José Rodriguez, Fernando Pelayo de U.D.Parc; Rosa Mª Garcia, Associació de Comerciants El Parc; Joan Manel Garcia, Associació de Veïns i Veïnes del Parc; Manel Sanz, Quei15-espai creatiu; Pilar Martí; Equip
Centre Cívic Parc Sandaru.

Retrats de la gent del barri 2017

cartell anunciador busquem fotògrafs i models Retrats de la gent del barri 2017
cartell anunciador busquem fotògrafs i models Retrats de la gent del barri 2017

El meu paper en el projecte Retrats de la gent del barri és la idea, el projecte, la curació i la implementació el 22 de maig 2017, dia de la inauguració al Centre Cívic Sandaru i en 18 botigues del barri del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

El projecte bàsicament consisteix en: ” Des del primer moment, els organitzadors hem tingut present la idea d’implicar, propiciar i potenciar als veïns i veïnes del Parc, com subjectes actius del barri a través de la cultura.”
Des del moment de la inscripció, fins a l’últim minut, hem creat el clima necessari perquè els veïns i veïnes indecises, mostressin la seva identitat davant de la càmera. Deixar la teva imatge en mans d’uns desconeguts sempre genera incertesa.
Una bogeria com aquesta no és possible sense la implicació de les persones de l’Associació de Veïns i Veïnes del Parc i dels organitzadors.
Aquest és un projecte construït des de zero. Els components de l’organització ens coneixíem de vista. Els fotògrafs i els models es van conèixer en el plató fotogràfic en el Sandaru, el 3 de maig de 2017.
Els patrocinadors han estat bàsics per fer possible “Retrats de la gent del barri”.

Agraïments: A Petra Aanderud (model cartell-3 de maig). Conchita i Lluís (models cartell -22 de maig)

Als models: Luis i Conchita, Kris Broto, Juan Francisco Sanz, Carme Mendez, Montse Castany i Leire, Judit Lafuente, Blanca Nieto, Alba Lafuente, Marta Vazquez, Marta Huerta, María Martinez, Eva Vazquez, Laura Esteve, Oriol Moreno, Nens dibuix Quei15bcn, Maria Teresa Diaz, Leonardo Climent, Toni Segarra, Juan Gómez, Ana Gimenez, Aitor González, Rosa Mengual, Pedro Espinosa, Lucia Hernandez, Àlex Nogales, Sonia Nievas, Marc Caballero, Juan Alonso, Eunice Marina, Carlos Marcos, Rosario Melgar, Maite Hidalgo, José Antonio Herrero.

Als fotògrafs: Lucho Zuniga, Eva Ferrera, Aitor Etxebarria, Marta Cornejo, Jiri Adamovsky, Alfons Sánchez, Eustasio Pérez, Cristiano Gattuso.

Els patrocinadors: Associació de comerciats del Parc i la llacuna, Angle, Kitoli- Shooters Film Lab, Fotok, Profoto, Quei15bcn/tallercreatiu

Els botiguers: Àngle, Clínica Veterinaria Ciutadella, Papereria Dumbo, Acadèmia BM31, Quesos Barcelona, Bodega Xifré, Quei15bcn, Xoco Xavi, Restaurant Santa Fe, Farmàcia Laura Subias, Ferreteria Nàpols, Farmàcia Teresa M. Jové , Modify Tattoo, Perruqueria Enrique, Pizzeria “El Restaurant del Barri”, Barcelona Amigo 24, Ítaca, Aquí hi ha Molla, Anytime Fitness Ciutadella, CrossFit Poblenou, Babol Burger Hamburgueseria.

Fotògraf ambient i edició de video. Eustasio Pérez

Disseny cartells: Rosa G. Baselga (Quei15bcn/tallercreatiu)
Música de video: Mark Aanderud
Organitzadors: Quei15bcn i Associació veïns i veïnes de l PARC
Idea i Curador del Projecte Retrats de la gent del barri: Manelsanz.cat

Presentació del projecte al Centre Cívic Sandaru. D’esquerra a dreta: Representat del CC Sandaru; Conseller tècnic Districte Sant Martí; AAVV, Manel Sanz, Fotògraf i model.

Barcelona, 23 de maig 2017

Video de les fotografies exposades al CCSandaru i les boigues

Vídeo ambient de la sessió 3 de maig 2017 (fotògraf Eustasio Pérez i Lucho Zuniga )

Vídeo de BTV noticies 73. 27 05 2017 Reportatge 2 edició Retrats de la gent del barri 2017

cartell anunciador inauguració Retrats de la gent del barri 2017
cartell anunciador inauguració Retrats de la gent del barri 2017

De plazas, toros y toreros de Miguel Salas

Exposició de fotografies La Monumental sense toros de Manel Sanz

Miguel Salas                                               Barcelona, noviembre 2016

Las imágenes que nos presenta Manel Sanz nos confrontan con algunas contradicciones. ¿Qué vemos en ellas? ¿Qué queremos ver? ¿Cómo interpretamos esos espacios vacíos que antes tuvieron vida -también muerte- y escucharon aplausos y glorias -también fracasos- matadores saliendo por la puerta grande y sangre esparcida por el albero, sangre de toro, pero también de toreros y banderilleros? Al contemplar una fotografía siempre vemos un reflejo, un retorno de lo que nos sugiere y de la evidente contradicción entre el momento fijado, fotografiado, y el momento contemplado y de quien lo contempla.

El escritor inglés John Berger explica que “El verdadero contenido de una fotografía es invisible, porque no se deriva de una relación con la forma, sino con el tiempo…una foto, por su propia naturaleza, se refiere siempre a lo que no se ve”. Esa es la invitación que nos ofrece Manel. Nos confronta con el espacio, con el pasado y con nuestra imaginación.

Plaça de toros Monumental de Barcelona 2014
La plaça de toros Monumental de Barcelona

Una contradicción, al menos para muchos, a la hora de entender las razones por las cuales muchos intelectuales consideraron el toreo como arte, como cultura. Digo por adelantado que ni sé de toros ni nunca he asistido a una corrida, y que mi aproximación a este mundo es puramente teórica. Me apunto a aquel dicho que dice que “de toros solo saben las vacas”.

En estas fotografías no encontraréis toros -si acaso sus vagos recuerdos – pero quizás si os remitan al histórico y todavía no resuelto debate sobre los toros. Veamos algunos ejemplos. Lope de Vega ya escribió: “Yo no sé, por Dios, qué hallan en ver un toro correr tras un hombre, y si lo alcanza verle volar por los cuernos y verle bajar sin bragas”. Y a otro de susir: “¡que guste España de ver una fiesta tan maldita!”.

Siglos después, el político e intelectual Gaspar de Jovellanos calificó las corridas de toros como “violentas y feroces”. La novelista gallega Emilia Pardo Bazán dijo que “pueblo que se entrega a los toros no volverá a enriquecer las artes”. El debate sobre “toros sí o toros no” ha estado muy presente a lo largo de la historia. Algunos lo resolvieron a su manera. Un día le preguntaron al Premio Nobel Jacinto Benavente si le gustaban los toros y respondió que “si he de ser sincero, me gustan bastante más los toreros”.

Rubén Darío, del que este año se ha conmemorado el centenario de su muerte, escribió: “Me encantan todos los preliminares de la lidia y me regocija lo pintoresco y musical del espectáculo; mas protesto en cuanto empieza la fiesta de la sangre, y ante mis amigos españoles aficionados, me pongo en ridículo”. Y ya que estamos en Latinoamérica, recordemos un dicho mexicano: “Los toreros no se retiran. Los políticos, menos”.

Otro poeta, Emilio Carrere, actualmente olvidado, escribió: “Ya ha perdido la estrella de su norte la raza, ya este pueblo borracho que vocea en la plaza y gusta de emociones crueles y delirantes, le interesa Gallito mucho más que Cervantes. Un hombre inteligente debe ser anarquista. Vive el arte una vida triste de pordiosero; mientras se muere de hambre el artista en la sombra, tiene el oro el tendero y la gloria el torero”.

Y con palabras suaves, pero no menos duras, Antonio Machado utilizará para definir al “señorito” decadente español: “¿tu amor a los alamares (adornos de los toreros), y a las sedas, a los toros, y a la sangre de los toros, y al humo de los altares? En su conocido poema de la España de charanga y pandereta, la “España devota de Frascuelo y María”, o sea, del toreo y la iglesia, es para Machado la España que se agarra al pasado y que en ese mismo poema contrapone a “una España implacable y redentora, España que alborea, con un hacha en la mano vengadora, España de la rbia y de la idea”. No parece muy antiguo.

Parece que esa relación entre toros e iglesia forma parte de una antigua tradición del país. En la novela Incerta glòria, de Joan Sales, encontramos esta canción popular cantada en la Barcelona de 1835:

“Salieron seis toros

Los seis mansos fueron;

Y ésa fue la causa

De quemar conventos”

Porque había otros, y los hay todavía, que encuentran en los toros una profunda idea de lo que debería ser este país. Por ejemplo, recordando a Ramón Pérez de Ayala diciendo: “No. Nunca… los toros no pueden morir. Moriría España” No viene al caso, ahora, la parte que tenga de alegoría o de políticamente correcto o incorrecto. Que cada cual saque sus conclusiones.

Pero volviendo a las contradicciones, ¡quién está libre de ellas! encontramos a Juan Ramón Jiménez, que en Platero y yo hace una elegía: “Todo el pueblo está conmovido con la corrida…” y en otro momento escribe: “(desde niño) tuve un horror instintivo al apólogo, como a la iglesia, a la Guardia Civil, a los toreros, y al acordeón” (bueno, esto último quizás no haya que tenérselo en cuenta).

Sabida es la gran afición que siempre hubo en Barcelona, al mismo tiempo, hay que reconocer que en cierto sentido el toreo forma parte de la tradición cultural española. Cómo no tener en cuenta a García Lorca cuando nos dice “que los toros son la fiesta más culta que hay hoy en el mundo”.

Y, sobre todo, cuando en su poesía es capaz de transmitirnos tanto sentimiento:

A las cinco de la tarde.
Eran las cinco en punto de la tarde.
Un niño trajo la blanca sábana
a las cinco de la tarde…

¡Ay qué terribles cinco de la tarde!
¡Eran las cinco en todos los relojes!
¡Eran las cinco en sombra de la tarde!

 Poema que forma parte de la tradición literaria y de nuestro propio bagaje cultural.

Rafael Alberti llora también la muerte de Joselito, otro gran torero:

Llora Giraldilla mora,

lágrimas en tu pañuelo.

Mira cómo sube al cielo

la gracia toreadora.

Y Pedro Salinas nos dice:

Y un mocito,

que era de la torería

la juró un día de abril

(Dios le iba matar en mayo)

Chiquilla tú eres mi vida.

 Quizás, porque además de su interés por los toros, les atraía lo que podríamos llamar la ceremonia de enfrentamiento con la muerte. Tema que ya supera el ámbito de esta exposición fotográfica.

Plaça de toros Monumental de Barcelona 2014

Al final, para saber algo de todo esto hay que ir a las fuentes, a quien “se trabaja” el toro, el torero. Y Juan Belmonte fue uno de los grandes y así pudo decir: “Si yo fuese un ensayista en vez de ser un torero, me atrevería a esbozar una teoría sexual del arte; por lo menos, del arte de torear. Se torea y se entusiasma a los públicos del mismo modo que se ama y se enamora, por virtud de una secreta fuente de energía espiritual que, a mi entender tiene allá, en lo hondo del ser, el mismo origen. Cuando este oculto venero está seco, es inútil esforzarse. La voluntad no puede nada. No se enamora uno a voluntad ni a voluntad torea”, claro que también fue capaz de reconocer que “El día que se torea crece más la barba. Es el miedo. Sencillamente el miedo”.

Un día, Ramón del Valle Inclán entusiasta seguidor de Juan Belmonte va y le dice: “¡Juanito, no te falta más que morir en la plaza! – Se hará lo que se pueda, don Ramón- contestó modestamente.

Las espléndidas fotografías de Manel Sanz son una invitación al diálogo, entre lo presente y lo ausente, entre lo que fue y es, entre lo que nos ha querido transmitir y lo que seamos capaces de aprehender. Es el objetivo mismo de la fotografía. Lo explica John Berger: “Una fotografía es efectiva cuando el momento registrado contiene una medida de verdad que es aplicable en general y que revela lo ausente igual que lo que está presente en ella”. Creo que la intención del fotógrafo queda reflejada en estas dos citas toreras. Son de Rafael el Gallo, otro insigne torero: “Clásico es lo que no se pué hacé mejó” y “Perfecto es lo que está bien arrematao”.

Nota: Miguel Salas va escriure aquest text especialment per a l’exposició de fotografia “La Monumental sense toros”. El va llegir per primera vegada, davant del públic assistent a la inauguració l’11 de febrer 2016, al centre cultural Euskal Etxea de Barcelona. Avui reproduïm el text en aquest catàleg.

Retrats de la gent del barri 2016

Retrats de la gent del barriEl meu paper en el projecte Retrats de la gent del barri és la idea, el projecte, la curació i la implementació el 23 de maig, dia de la inauguració al Centre Cívic Sandaru i en 18 botigues del barri del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

El projecte bàsicament consisteix en: ” Des del primer moment, els organitzadors hem tingut present la idea d’Implicar, propiciar i potenciar als veïns i veïnes del Parc, com subjectes actius del barri a través de la cultura.
Des del moment de la inscripció, fins a l’últim minut hem creat el clima necessari perquè els veïns i veïnes indecises, mostressin la seva identitat davant de la càmera. Deixar la teva imatge en mans d’uns desconeguts sempre genera incertesa.
Una bogeria com aquesta no és possible sense la implicació de les persones de l’Associació de Veïns i Veïnes del Parc i dels organitzadors.
Aquest és un projecte construït des de zero. Els components de l’organització ens coneixíem de vista. Els fotògrafs i els models es van conèixer en el plató fotogràfic en el Sandaru, el 5 de maig de 2016.
Els patrocinadors han estat bàsics per fer possible “Retrats de la gent del barri”.

Agraïments: A Rosa Ma García, Toni Xifré, Ainara Mendez.
Als models: Joaquim, Esther, Jordi, Inma, Maria, Ana Ma, Conrado, Juana, Rafael, Antonio, Sergio, Concha, Iolada, Jacinto, José, Maria Antonia, Kevin, Abba, Anna, Àlex, Zoe, Ángeles, Montserrat i Leire.Juan, Oriol, Silvia, Marta, Barbara, Rocio, Mia, Joan, Maria Rosa, Jon, M. Elena, Pilar, Elisabeth, Vicenta.
Als fotògrafs: Josep Llovet, Petra Aanderud, César Zúñiga, Irina Chuyko, Bertalacamara, José Manuel Puyo, Alfons Sánchez, J. Carlos Valén.
Els patrocinadors: Associació de comerciats del Parc i la llacuna, Angle, Kitoli- Shooters Film Lab, Fotok, Profoto, Quei15bcn/tallercreatiu
Els botiguers: Dumbo, Acadèmia BM31, Quesos Barcelona, Barcelona Amic 24, Aquí hi ha Molla, Barnabar, Celler Sant Martí, Papereria Lara, Bar Santa Fe, Xoco Xavi, Quei15bcn/tallercreatiu, Ferreteria Nàpols, Modes Mia, Rio Centro Culinari, Angle i Bodega Xifré, Ítaka.
Fotògraf ambient i edició de video. Eustasio Pérez
Disseny cartells: Rosa G. Baselga (Quei15bcn/tallercreatiu)
Música de video: Mark Aanderud
Organitzadors: Ernestina Ojeda i Joan Manel García (Associació veïns i veïnes de l PARC)
Idea i Curador Projecte: Retrats de la gent del barri: Manelsanz.cat

Manel Sanz

Barcelona, 23 de maig 2016.

Vídeo recull totes les fotos exposades

Mapa de les botigues exposades

Fotos- vídeo ambient sessió 5 de maig (fotògraf Eustasio Pérez)

Vídeo de L’Esteve de FotoK (inauguració i recull del dia de la sessió de fotos al Sandaru)

Vídeo de BTV 27 05 2016 entrevista ManelSanz (a partir minut 6,18) 

web-retratsdelagentdelbarri

foto cartell: Alfons Sánchez