Arxiu de la categoria: armentera

Armentera

llum
Armentera-llums

ARMENTERA, l’última obra de manel sanz

“A partir d’un únic color i del moviment de la càmera, trenco amb la rigidesa de les línies pures, llenguatge que havia utilitzat per comunicar-me en la meva obra, Arquitectures, i m’endinso en un nou univers, on la realitat visual perd la seva força.” Així, Manel Sanz sense més embuts descriu la seva nova obra.

Partint d’aquest concepte monocromàtic, Manel va descobrint l’autenticitat de nous paisatges interiors. Aquesta nova expressió en el seu treball Armentera, s’ha de donar, gràcies a la voluntat d’aniquilar la rigidesa de l’academicisme establert. És així com va sent capaç de concedir-li una certa “vida pròpia” a la seva inseparable càmera.

En aquestes fotografies, podem veure com partint d’un paisatgisme habitual, va creant un desenfocament natural, on només s’intueix la forma, sense perdre un cert cromatisme sostingut. Més tard, el mateix paisatge perd la seva llum, eliminant la forma. En aquesta absència, irromp la foscor i desafiant a la llum, s’ofereix com a suport d’un traç encara no descobert. En aquesta obra Manel Sanz, no vol transferir res concret, senzillament veu i sent.

Com autora del text, veure i sentir és el camí que em porta a experimentar aquesta nova mirada personal, dins d’aquest espai atemporal, portant-me a l’època del Romanticisme, on em deixo atrapar per les boires de Friedrich, quan buscava el sublim de la naturalesa, o bé m’assalta Turner, descobrint la subtilesa del moviment. En aquest meravellós passeig romàntic, recullo els quaderns de viatge de Delacroix, per quedar-me amb el seu elogi a la poesia.

És en aquesta poesia, on retorn i reprenc la mirada en l’obra Armentera, i descobreixo un meravellós quadern de viatges, en el subconscient d’aquest ull de càmera, que de forma poc convencional, ens va mostrant paisatges sublims i esteles lluminoses en forma de símbols purs.

 Teresa Roldán, maig de 2012

verd
Armentera-verd

 

blau
Armentera-blau

ARMENTERA, la última obra de manel sanz” A partir de un único color y del movimiento de la cámara, rompo con la rigidez de las líneas puras, lenguaje que había utilizado para comunicarme en mi obra, Arquitecturas, y me adentro en un nuevo universo, donde la realidad visual pierde su fuerza.”  Así, Manel Sanz  sin más rodeos describe su nueva obra.Partiendo de este concepto monocromático, Manel va descubriendo la autenticidad de nuevos paisajes interiores. Esta nueva expresión en su trabajo Armentera, se dará, gracias a la voluntad de aniquilar la rigidez del academicismo establecido. Es así como va siendo capaz de concederle una cierta “vida propia” a su inseparable cámara.En estas fotografías, podemos ver como partiendo de un paisajismo habitual, va creando un desenfoque natural, donde solo se intuye la forma, sin perder un cierto cromatismo sostenido. Más tarde, el mismo paisaje pierde su luz, eliminando la forma. En esta ausencia, irrumpe la oscuridad y desafiando a la luz, se ofrece como soporte de un trazo aun no descubierto. En esta obra Manel Sanz, no quiere transferir nada concreto, sencillamente ve y siente.Como autora del texto, Ver y sentir es el camino que me lleva a experimentar esta nueva mirada personal, dentro de este espacio atemporal, llevándome a la época del Romanticismo, donde me dejo atrapar por las nieblas de Friedrich, cuando buscaba lo sublime de la naturaleza, o bien me asalta Turner, descubriendo la sutileza del movimiento. En este maravilloso paseo romántico, recojo los cuadernos de viaje de Delacroix, para quedarme con su elogio a la poesía.Es en esta poesía, donde regreso y retomo la mirada en la obra Armentera, y descubro un maravilloso cuaderno de viajes, en el subconsciente de ese ojo de cámara, que de forma poco convencional, nos va mostrando paisajes sublimes y estelas luminosas en forma de símbolos puros.Teresa Roldán, mayo de 2012

 ARMENTERA, the latest work of Manel Sanz

“From a single color and camera movement, I break with the rigidity of pure lines, a language that I had used to communicate in my work, Architectures. Thus I enter a new universe, where the visual reality loses its strength”. This is how Manel Sanz describes his new work.

Based on this concept, Manel is discovering the authenticity of new interior landscapes. This new expression in his work Armentera, is achieved thanks to his willingness to destroy the rigidity of established scholarship. Thus Manel will be able to give a “life unto itself” to his trusty camera.

In these photographs, we can see how starting from a landscape, he creates a natural haze where one senses the form, keeping a sharp chromatics. Later, the same landscape loses its light, eliminating the form. In this work Manel Sanz, does not transfer anything concrete, just seeing and feeling.

As author of the text, seeing and feeling is the path that leads me to experience this new personal view, in this timeless space, leading me to the era of Romanticism, caught in the mist of Friedrich, while searching for the sublime found in nature, Turner assaults me, and I discover the subtlety of movement. In this wonderful romantic stroll, I collect the travel journals of Delacroix to remind me of his praise of poetry.

It is in this poetry, where I return and look at the work of Armentera, and discover a wonderful travel book, in the subconscious of the eye of the camera, which is unconventional, showing us sublime scenery and streaks of light in the form of pure symbols.

Teresa Roldan, May 2012