Venda d’obra fotogràfica de Manel Sanz

[zilla_social]  2022-08-19

Les imatges les podeu comprar enviant un mail a foto@manelsanz.cat. El preu és de 300 euros/unitat. Mida de la imatge 18×18 cm (arquitectura) ; Mida de la imatge 18×24 cm (Pallars) Les imatges ampliades en paper de qualitat Fine Art. Si voleu ampliacions més grans o ampliaciones en paper químic connecteu a foto@manelsanz.cat
#arquitectura #PallarsJussà #fotografia #regal #nadal #reis #Berlin PRODUCCIÓ: @manelsanz

La ciutat que recorda els seus morts

Un cementiri on ningú deixa flors. Uns nínxols que projecten imatges de brutalitat, de sirenes, d’incendis, d’edificis en ruïnes, de persones amb les mans a dalt, de vehicles plens de persones sense drets, de trens sense finestres cap a una destinació coneguda. Un monument sense símbols, que en si mateix els conté tots. Així és aquest Berlín, la ciutat que recorda als seus morts, i El Monument de l’holocaust de l’arquitecte Peter Eisenman recull d’aquesta ciutat, l’estil arquitectònic racional per parlar dels seus morts.

Berlín

 

 

 

Santa Engràcia
Santa Engràcia
Santa Engràcia
Santa Engràcia
Flamissell
Riu Flamissell

 

Mas d'en Balust
Mas d’en Balust
Lo Pantano
Lo Pantano
Claverol
Claverol

Elles són dones pallareses

riu Noguera Pallaresa foto: www.manelsanz.cat

Elles són dones pallareses. Dones vingudes d’altres contrades: la més llunyana, del Perú, i la més propera de Tàrrega. Elles són les noves pallareses.

Manel Sanz, setembre 2021. “Forasteres, dones nouvingudes, immigrants, de fora, venedisses, de pravall, sin papeles”. Aquesta llista està extreta de la pàgina de Facebook “Parla pallarès”. Vaig fer-hi un post i un nombre important de membres van intervenir-hi explicant com les persones nascudes al Pallars anomenen les persones vingudes d’altres terres. Les dones que formen part del reportatge; (quinze) han nascut al Níger, Sabadell, el Marroc, dues a Barcelona, a Holanda, el Perú, Mataró, Alemanya, la República Dominicana, Palestina, Polònia, Lleida, Tàrrega i Sant Joan de Vilatorrada. [les entrevistes les veureu dins de la linea del temps, a continuació. ELLES SÓN DONES PALLARESES. QUI ÉS QUI: > >] [pots visualitzar-ho en navegadors moderns: Opera, Chrome, Microsoft Edge. Si no pots visualitzar… https://www.quei15bcn.com/dones-del-pallars ] [per la qualitat els vídeos millor visualitzar: tauleta, ordinador]

 

riu Flamisell                                       foto:www.manelsanz.cat

María Sánchez, John Berger

Jo he nascut a Barcelona i, com elles, el Pallars Jussà no és la meva terra de naixement. No és la meva terra d’acollida, ni de treball diari. D’elles quinze sí. Compleixen els requisits que vaig marcar-me: dones nascudes fora del Pallars Jussà, d’entre 18 i 40 anys, que visquin en diferents llocs del territori pallarès. Alguna d’elles sobrepassa els 40 anys. Ara bé, complir fil per randa, meticulosament, tots els detalls del projecte original és quasi impossible.

La meva relació amb el Pallars és familiar: la mare és nascuda al Pont de Claverol. Després de molts anys, l’any 2017 vaig decidir fer el meu primer reportatge sobre aquestes terres, Els Balust i el Pallars Jussà. No pretenia fer una història familiar -Balust és el meu segon cognom- i crec que ho vaig aconseguir. Vaig teixir-hi bones amistats i em va servir per conèixer familiars desconegudes.

Com es diu al món de les arts escèniques, aquest reportatge és coral, no hi ha una veu cantant: són quinze dones que han aparegut al meu món gràcies a les xarxes de dones que he entreteixit en el moment de la producció. La Trini, la Gemma, l’Anna, la Roser, la Palmira…cada una d’elles ha fet possible creuar afectes telefònics amb el responsable de producció.

Unes paraules llegides al llibre de María Sánchez Tierra de mujeres  (ella les extreu d’Un hombre afortunado de John Berger) s’han convertit en el moll de l’os d’aquest reportatge: “[…] Para quienes están detrás del telón, junto a los pobladores, los referentes del paisaje ya no son sólo geográficos, sino también biográficos y personales.” Aquestes dones, totes, ens han donat un repertori de la seva vida, detalls precisos per entendre com viu una dona -aquella, ella i elles- que s’ha instal·lat en aquest Pallars i que vol ser reconeguda d’igual a igual. No volen ser nouvingudes: algunes tenen fills pallaresos i d’altres els volen tenir aquí; d’altres treballen aquí perquè sí. D’això se’n diu arrelament. Elles són dones pallareses.

Aquestes dones, totes, ens han donat un repertori de la seva vida.

 

riu Noguera Pallaresa
riu Noguera Pallaresa                                       foto:www.manelsanz.cat

Les noves pallareses

Elles són creadores del present. Lliures per desplaçar-se d’aquí cap allà, de crear noves famílies -la Cúria romana s’espantarà en sentir l’afirmació que “les seves famílies estan compostes amb altres éssers vius, com gats i gossos.” D’anar on la feina les reclama, amb la força i la confiança d’estar segures que la seva decisió alegrarà tots els membres de la família. I, per descomptat, canvis professionals per estar més a prop dels seus i trobar noves eines per guanyar-se la vida, i retrobar paisatges i sons pallaresos.

En l’arribar, després de creuar l’Atlàntic, senten altres llengües llatines, com el català del Pallars. Deu ser el jet lag? “No entiendo nada” Una llengua en què els nens fan cabussetes – tombarelles), en què es diu eixir per sortir d’una habitació i en què la paraula més dolça de qualsevol idioma,  el petó, és un potxó. El català, aquí, és l’eina bàsica per entendre l’entorn i les persones, i l’escola de formació d’adults de Tremp ho facilita. Moltes de les dones entrevistades n’han estat alumnes.

El Pallars Jussà i el corrent de l’aigua

Les aigües ràpides del Noguera i el Flamisell neixen a les muntanyes de tocar de casa, de les fonts, de petits brolladors als boscos. El so del riu i de les fonts és present al paisatge pallarès. El poeta Perejaume, de Sant Pol de Mar, escriu al seu llibre Fonts líquides, al capítol La flor de l’aigua, “Segurament que no hi ha so, al món, com l’aigua d’una font.

L’aigua es barreja entre les pedres. Els arbres caiguts construeixen revolts on l’aigua s’atura i on la truita comuna i la reboseta, peixos autòctons, descansen de les aigües ràpides del riu.

El català, aquí, és l’eina bàsica per entendre l’entorn i les persones.

 

L’embassament de Sant Antoni

És un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa. El forma una presa situada a l’estret de Susterris, al municipi de Talarn, i s’estén pels termes de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt, Talarn i Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

L’embassament comença a la vall antigament coneguda com a Susterris, des d’on s’estén cap al nord; la cua arriba a la Pobla de Segur i al Pont de Claverol. Va negar l’església de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres de la Comanda de Susterris.

La seva construcció es va iniciar l’any 1913 per part de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la canadenca Barcelona Traction i coneguda per aquest motiu com La Canadenca. La construcció de la presa i de les dependències de la central portà una certa riquesa i renovació als pobles de l’entorn, com ara Vilamitjana, on anà a residir durant el temps que durà la construcció de la presa, una bona part dels obrers de la constructora. (font Wikipedia)

 

Una comarca sense extremitats

Quan estem davant d’un mapa polític o administratiu, com ho és el del Pallars Jussà, molts de nosaltres busquem similituds amb formes conegudes: aquí hi veurem un cap i un cos, ara bé, on són les extremitats? Diria que aquesta comarca, fent una metàfora, ha perdut les extremitats amb les nombroses emigracions a altres terres.

El poblament al Pallars ve de lluny “Les empremtes humanes més antigues corresponen a un assentament del paleolític inferior als Nerets” de fa uns 200.000 anys. Ho afirmen Jordi Rosell i Xose Rodríguez en un estudi publicat al número 5 de Collegats.  La població el 1857 superava les 26.000 persones. El moment amb més població, durant el segle XX, és 1920, coincidint amb la construcció de l’embassament de Sant Antoni a la conca de Tremp: 20.485 persones  Cent anys més tard, i amb dades de l’Idescat, la població avui és de 13.227 persones. La falta de projectes empresarials, la manca de polítiques públiques, l’envelliment de la població i l’última crisi del 2008 han reduït la població en un 64%. En aquest territori de 1.343 quilòmetres quadrats la densitat de població és la tercera més baixa de Catalunya.

Població i dones residents

Si ens endinsem en el territori i passegem per les dues poblacions més grans (Tremp, la capital de la comarca, i la Pobla de Segur), hi trobarem una ciutadania embellida. En el cas de les dones, el 39% té més de 65 anys, mentre que a la resta de Catalunya aquets percentatge és del 27%.

L’informe de la Generalitat, Projeccions de població 2013-2051, assenyala que “La població major de 64 anys és d’1,3 milions el 2013 i representa el 17,4% de la població total a Catalunya. En l’horitzó 2031 la població major de 64 anys seria d’1,8 milions i representaria el 23,9% de la població total. A llarg termini, en l’horitzó 2051 la població major de 64 anys seria de 2,4 milions de persones i representaria el 30,8% de la població.” L’envelliment mesurat en termes relatius dependrà de les millores en la longevitat en combinació amb altres components demogràfics, especialment la migració.

Les dones d’aquest reportatge són migrants, procedents de la resta d’Espanya, de la Unió Europea i de països tan llunyans com el Perú o la República Dominicana.

Aquestes dones són el present, i a la vegada el futur, d’aquesta comarca. Són la saba necessària per teixir un territori on tots els estudis apunten a una reducció de la població a favor dels grans nuclis de població. Segons els mateixos estudis de projecció de població, al Pallars Jussà decreixerà un 3% en el període 2013-2026.

L’economia tampoc no ajuda les dones pallareses que cobren una pensió contributiva de la seguretat social de 874 euros de mitjana, mentre que a Catalunya és de 1041 euros. La meitat de la població, 6.453, són dones i 903 són nascudes a l’estranger.

Les dades oficials que registren l’atur de les dones indiquen que és del 52% , i que les dones afiliades a la seguretat social són el 45% del total de les persones registrades. L’atur i l’afiliació a la seguretat social, assenyalen de nou la precarietat de l’economia de les dones. [les entrevistes les veureu dins de la línea del temps, a continuació ELLES SÓN DONES PALLARESES. ENS PARLEN DELS SEGÜENTS TEMES : > > >]

La densitat de població al Pallars Jussà és la tercera més baixa de Catalunya.

Des de el Xiringuito d’Aramunt                                    foto: www.manelsanz.cat

 

serra de Carreu-Sant Corneli                           foto:www.manelsanz.cat

El futur del Pallars: les dones

Cada una de les quinze dones aporta les seves experiències, crec que sinceres, en aquest reportatge. Hem intentat donar a cada una d’elles el temps necessari per conèixer-ne l’opinió sobre el món laboral, econòmic, o sobre les relacions personals que les afecten, sense oblidar el seu futur al Pallars Jussà.

La Jenny, la Sandra, la Kaoutar i la Summar segueixen omplint sol·licituds per aconseguir legalitzar la seva estrangeria. Quin maldecap per a elles i les seves famílies estar pendents d’aquesta llei injusta, que no només les afecta a elles, sinó també al territori i a les empreses que volen contractar-les. Ser nouvingut a una terra desconeguda és sempre tenir un plus. Un sentiment íntim que només el coneixen elles. No hem sentit, durant les entrevistes, la paraula racisme, la Rianne, nascuda a Holanda “ho tens més fàcil sent rossa, ella ho és, que portant un mocador al cap” fen referència al khimar, que cobreix el cabell, el coll i l’esquena.

Dones arribades al Pallars com a heroïnes que estan en trànsit per trobar noves eines per viure a la terra dels seus avantpassats. No és un retorn buscat, però ara sí escollit. La Mila ens confessa “el Jussà és una terra on pots ancorar la vida.”

Els avantatges del teletreball et permeten tenir l’oci a tocar. Aquí el treball et lliga a l’ordinador, i et fa estar pendent dels pocs repetidors que donen escassa cobertura a la telefonia mòbil i a internet. Les hores volen per a la Shanti,  a l’espera de pujar per muntanyes per on viatges en el temps per descobrir els orígens de l’evolució de la Terra i de la vida. Els valors geològics d’aquestes muntanyes han fet que el 2018 fossin reconegudes com a Geoparc Mundial de la UNESCO.

Les muntanyes, els rius Noguera Pallaresa i Flamisell, lo llac, com molta gent anomena el pantà de Sant Antoni, son la natura que uneix cada una d’aquestes persones per fer excursions amb bicicleta, escalar per les roques del congost de Collegats, fer acampades amb els fills i la parella, i caminar per estar soles, a dins dels boscos de la vall Fosca. L’Aleksandra va trobar la sanació aquí, al Pallars.

Ella viu i treballa on troba feina, tot el contrari del teletreball: ella desplaça el seu cos. Ve de molt lluny, del Níger. La Hadiza és forta físicament i no dubta en les paraules que empra a l’hora de parlar del seu país, o de les seves relacions personals “tinc un amor al Pallars; m’agradaria estar més amb en Dylan.”

 

Sant Engràcia                                foto: www.manelsanz.cat

Un espai per expressar-se

D’Elisabets en tenim dues. Per un costat la nascuda a Sabadell, que ha fet un viatge des del sector econòmic secundari, l’arquitectura, fins al sector primari, la ramaderia. Viu i treballa entre les dues comarques pallareses. Molt lligada al món reivindicatiu català, forma part del Consell d’Òmnium Cultural del Pallars. Viu la terra, l’estima.

I, per l’altre, Elisabet és de la terra ferma, de més avall del Pallars, arribada de la mà d’una amiga. Confia en els joves per canviar-ho tot, i creu que el futur és viure als pobles: “les ciutats són molt cares. Aquí ho tenim tot.”

La Sauqui, com diu el seu Instagram, no deixa cap dubte: solidària, feminista, d’esquerres, sobiranista…Mare, lligada a la terra i, sobretot al mòbil… Fins a l’últim moment contestant missatges de Whats-App. La seva samarreta confessa la seva postura negativa a la candidatura dels JJOO d’hivern 2030. La Núria no deixa d’expressar cap idea.. “ per cert, no voleu parlar de la municipalització de les hidroelèctriques…?”

John Cage, compositor del silenci amb la peça  4’33”, si hagués conegut la Núria Agulló, no l’hauria creada. La Núria xerra diria que està molt bé dels pulmons, no hi ha silenci entre paraula i paraula. Les seves respostes tenen totes molt de sentit. Va dubtar a l’hora de participar en el reportatge. Ella sempre ha volgut estar sempre en segona línia. Els quaranta l’han ajudada a fer el pas d’expressar i posicionar les seves idees.

 

Des de Claverol, l’Eva ens rep a casa seva d’estructura vertical, escales… i per fi, una terrassa oberta a tot el Pallars: la serra de Carreu, el pantà, la Pobla, Salàs, la serra del Montsec, l’infinit. S’asseu a la cadira i com si hi estigués enganxada, no es mou, l’única part que es mou és el cap. Les paules brollen, és molt simpàtica. Barcelonina de Nou Barris de parla castellana fins que va conèixer el seu marit. Molt arrelada al territori, fa disset anys que viuen aquí.

Gravem a casa de la Cèlia, a la Pobla. Aquí hi està posant en marxa el seu nou projecte, pensat per reeducar el cos, sobretot el de les dones: noves cultures, noves eines. És fisioterapeuta. En parlar dels seus fills i dels esports de risc, s’emociona. Treballa les seves pròpies pors: la muntanya està plena de perills i se n’ha de ser conscient.

Aquestes dones són el present, i a la vegada el futur, d’aquesta comarca.

 

Vareta de saurí (naixement del riu Noguera Pallaresa)    foto: www.manelsanz.cat

Bibliografia utilitzada: Tierra de Mujeres, María Sánchez. El Riu de les dones , Manuel Arras. El meu Pallars, Joan Lluís. Historia del Pallars Jussà, Josep Bertran.  Fonts consultades: IDESCAT

Gràcies a totes a les dones participans: Aleksandra Skrzypek, Cèlia Guasch, Elisabet Creus, Elisabet Romero, Eva Llamas, Hadiza Kimba, Jenny Rosado, Kaoutar elKibibi, Mila Haru, Núria Agulló, Núria Sauquillo,  Rianne Henstra, Sandra Ubaldo, Shanti Van der Schoot, Summar Rasras.

Gràcies a les persones que han fet possible connectar amb les dones participats: Trini Boixareu Balust, Elisenda Algueró, Palmira Gabernet, Guillermina Subirá, Fari Fàbregas, Anna Balust, Sílvia Romero,  Anna Servet, Xavier Rivero, Mireia Font de Casa Leonardo,

Institucions públiques Centre de formació d’adult de Tremp, Anna Corts. Epicentre Pallars Jussà, Flors Albert. Centre de documentació Joaquima Alemany (I.C.Dones). Oficina jove Pallars Jussà, Roser Ràfols.

Equip que ha fet possible aquest reportatge:   Idea i realització, Manel Sanz. Disseny gràfic i web Quei15bcn.com, Rosa G. Baselga. Comunicació, Juan Carlos Valén. So directe, Maite Prats. Web manelsanz.cat, Marcel Sanz. Fotos de Círculos de Mujeres, Artur Ribera.

Les quinze dones pallareses

 

Elisabet Romero
Elisabet Creus
Cèlia Guasch

 

Aleksandra Skrzypek
Summar Rasras
Shanti Van der Schoot

 

Sandra Ubaldo
Rianne Henstra
Núria Sauquillo

 

Núria Agulló
Mila Haru
Kaoutar elKibibi

 

Jenny Rosado
Hadiza Kimba
Eva Llamas

Video-Tràiler ELLES SÓN DONES PALLARESES

 

Setembre 2021. ELLES SON DONES PALLARESES. Video-Tràiler:  https://vimeo.com/622849843 Dones vingudes d’altres contrades: la més llunyana, del Perú, i la més propera de Tàrrega. Elles són les noves pallareses.

Manel Sanz. “Forasteres, dones nouvingudes, immigrants, de fora, venedisses, de pravall, sin papeles”. Aquesta llista està extreta de la pàgina de Facebook “Parla pallarès”. Vaig fer-hi un post i un nombre important de membres van intervenir-hi explicant com les persones nascudes al Pallars anomenen les persones vingudes d’altres terres. Les dones que formen part del reportatge; (quinze) han nascut al Níger, Sabadell, el Marroc, dues a Barcelona, a Holanda, el Perú, Mataró, Alemanya, la República Dominicana, Palestina, Polònia, Lleida, Tàrrega i Sant Joan de Vilatorrada.

 

cartell ELLES SÓN DONES PALLARESES

Fotografia a Catalunya: formo part de la web dels 600 fotògrafs imprescindibles de la fotografia a Catalunya.

Al Facebook de  Fotografia a Catalunya ha publicat la següent notícia, en relació a la meva incorporació al seu fonts:

S’INCORPORA AL CATÀLEG ➤ MANEL SANZ

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduat en Fotografia per l’Institut d’estudis fotogràfic de Catalunya. La seva obra s’ha exposat en nombroses ocasions com ara “Arquitectures” al Teatre Lliure o Fira fira Art Shopping al Museu del Louvre. Ha format part de l’exposició del Premi de Fotografia de la Fundació Vila Casas el 2017, entre altres.
Destaquen les col·leccions Dones Fortes i La Monumental sense toros i els textos que per a el segon projecte va fer Miguel Salas.

“(…) Aquesta exposició no té gràcia, ja que les fotos que ens presenta Manel ens confronten amb algunes contradiccions. Per exemple, què veiem en elles? o què volem veure? Com interpretem aquests espais buits que abans van tenir vida i també mort, i van escoltar aplaudiments i glòries -també fracassos de matadors sortint per la porta gran i de sang escampada per l’arena, sang de bou, però també de toreros i banderillers? (…)” Miguel Salas
Si vols veure la seva galeria sencera al nostre web clica l’enllaç:

https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/cataleg/fotografs/manel_sanz

Finestres barcelona
Una finestra i molts vidres

He rebut el 29è Premi Pica D’Estats al millor treball d’Internet

Maig 2018. La Diputació de Lleida ha publicat la seguen nota de premsa: ” El premi al millor treball d’Internet ha estat per al treball presentat pel fotògraf Manel Sanz Balust sota el títol “Els Balust i el Pallars Jussà” , publicat al web del mateix autor: http://manelsanz.cat/balust-pallars-jussa/ . El treball premiat, de caire etnogràfic, ens porta fins al Pallars Jussà, on podem conèixer i descobrir els seus paisatges, la manera de fer i de viure de la seva gent, per mitjà del testimoni de diferents persones vinculades a la saga familiar dels Balust. L’autor del treball, Manel Sanz, nascut a Barcelona, va tenir la idea originària de fer aquest documental per reconstruir la seva història familiar per part de mare a través del relat de diferents personatges que portaven el cognom Balust.” 19 de maig 2018.
Vídeo lectura d’agraïment del premi :

Nota de premsa: http://www.aralleida.cat/Portals/2/Publicacions/pdf/cat/zona_premsa/2018/2018_05_19.pdf

L’intervenció del Presidente de la Diputació Lleida entrega premis 29è Pica d’Estats foto: Maite Prats

5 Autors: 5 dèries particulars

03.09.21  Exposició del 8 al 30 de setembre 2021

Les dèries d’aquests fotògrafs tenen arrels individuals. Aquesta exposició desenvolupa cinc d’elles: la relació íntima amb la lluna (de Barcelona); l’observació per donar valor al silenci; el moviment per crear nous cossos; la vida passa, les pors persisteixen, i l’amor aplicat a tot allò que fem. Des d’aquest comissariat, l’encàrrec als fotògrafs era clar: Representa la teva dèria (la introspectiva) i utilitza el moviment de la càmera (l’estètica) per crear noves imatges en un document fotogràfic.

L’exposició està formada per 40 fotografies (8 fotos per autor), on podem trobar imatges en color i blanc i negre; imatges positivades en sistema digital i analògic; Imatge amb contingut de natura nocturna; imatges de nu, o d’ambient musical, tot això amb l’estètica del moviment de càmera. 

A la mateixa sala es projecta un vídeo de 7 minuts, on es recopilen diferents fotografies dels autors, lligades al concepte de dèria. La idea del vídeo sorgeix de la necessitat de la selecció de fotografies que per problemes d’espai de la sala, i per la pròpia decisió del fotògraf d’escollir unes o unes altres queden en un calaix. Volem donar-li des del comissariat un valor en si mateix: Fer visible l’arxiu del fotògraf.

Comissari de l’expo i fotògraf, Manel Sanz  

Organitza: QUEI15/ESPAICREATIU www.quei15bcn.com  I Centre Cívic Parc Sandaru

Dades dels fotògrafs:

Manuel Serra: https://artepoli.com/proyecto-fotografico-al%C2%B7lunicina/ 

Petra Aanderud : https://www.petra-aanderud.pics/

Manel Sanz: www.manelsanz.cat

Jordi Moliné https://www.instagram.com/jordi.moline.climent/

Betiana Cutrona https://www.coleccionamomentos.com/

Dades:

Centre Cívic Parc Sandaru ( sala exposicions)

Carrer de Buenaventura Muñoz, 21, 08018 Barcelona

Barri El Parc i la Llacuna de Poblenou

Data inauguració 8 de setembre a les 19 h

Del 8 al 30 de setembre 2021, de 9 a 21 h 

Vídeo Retrats de la Gent del barri 4 2019

Retrats de la gent del barri 4 2019

Fotògrafs:
Jonatan Jimenez
Mireia Ferret
Betiana Andrea Cutrona
Sofía Valle
Montserrat Argemí
Irina Pavlova
Sergi Calaf
Manel Sanz

Organitza: www.Quei15bcn.com
.
.
Patrocinadors:
Centre Cívic Parc Sandaru
Modify Tatto
Kitoli Laboratorio Fotográfico
Foto K
AVV Assoc Parc
Sindicat de la Imatge (UPIFC)
Farmacia Laura Subías
Papereria Dumbo
Pizzeria del barri
Restaurante Cantero
Perruqueria Om

Vídeo de Josep Maria Rossell reconeixement per la seva dedicació al barri del PARC

Entrevista a Josep Maria Rossell una persona implicada en el barri el Parc de Barcelona.
Parlem de les serves implicacions socials.
Parlem de les seves implicacions amb l’església.
Parlem de les seves implicacions amb la política.
Parlem de les seves implicacions amb la creació del Centre Cívic Sandaru.
Parlem de les seves implicacions amb la creació de l’Unió deportiva Parc.
Tot això acompanyant amb entrevistes amb persones que el coneixen que i han treballat amb Josep Maria.

Producció i Direcció: Manel Sanz  www.manelsanz.cat

Oct 2019

Retrats de la gent del barri 3-2018

El meu paper en el projecte Retrats de la gent del barri és la idea, el projecte, la curació i la implementació el 9 de novembre 2018, dia de la inauguració al Centre Cívic Sandaru i en 14 botigues del barri del Parc de la Ciutadella de Barcelona. A més a més, aquest any hem creat l’Associacio Que15 espai creatiu i hem organitzat en solitari tot el projecte.

El projecte bàsicament consisteix en: ” Des del primer moment, els organitzadors hem tingut present la idea d’implicar, propiciar i potenciar als veïns i veïnes del Parc, com subjectes actius del barri a través de la cultura.”
Des del moment de la inscripció, fins a l’últim minut, hem creat el clima necessari perquè els veïns i veïnes indecises, mostressin la seva identitat davant de la càmera. Deixar la teva imatge en mans d’uns desconeguts sempre genera incertesa.
Els patrocinadors han estat bàsics per fer possible “Retrats de la gent del barri”.

Agraïments:  Eulàlia, Ivan i Elvira(model cartell-3 de maig). Juan Sanz (models cartell -22 de maig)

Als models: Adrià Mollar, Juan Francisco Sanz, Juan Alonso, Àngels Delgado, Mercè Lasurt, Rosa M. García, Trinidad Gil,
Ignacio Lago, Miriam Rafael, Bethlehem Nega, Ana García, Eva Sicilia, Yolanda Sánchez, Judith García, Lucas Valén, Ismael Cabrera, Leire de Ahumada, Nuria Rius, Oriol Montserrat, Joel Montserrat, Marta Burgales, Ona Puig, Marc Puig, Luna Alonso, Nathalie Pereira, Óscar Alonso, Nuria Fortun, Clea Rosa, Tissa Rosa, Carmen Ruiz, Antonio Espino, Bre Barcelona.

Als fotògrafs: Umberto Giorgis, Manel Sanz, Josep Bel, Joan Lluís García. Eva Sicilia, Ismael Cabrera, Jordi Moliné, Alberto Soria, Josep María Llovera

Els patrocinadors: Angle, Kitoli-Shooters Film Lab, Foto k, UPIFC, Centre Cívic Parc Sandaru, Pizzeria Restaurant del Barri, Modify Tattoo, Om Perruqueria i estètica, Pizzeria La Forchetta, Quesos Barcelona.

Els botiguers: Botigues: Angle_Buenaventura Muñoz, 23. Clínica Veterinaria Ciutadella_Buenaventura Muñoz, 24
Llibreria Dumbo_Buenaventura Muñoz, 36 Quesos Barcelona_Buenaventura Muñoz, 36
La Cosa Nostra, Moda_Buenaventura Muñoz, 38 Centre Cívic Parc Sandaru_Buenaventura Muñoz, 21
Quei15bcn/espaicreatiu_Wellington, 15 Restaurant Santa Fe_Wellington, 17 Farmàcia Laura Subias _Wellington 27
Modify Tattoo_Nàpols, 18 El Restaurant del Barri_Passeig Pujades, 25 Om Perruqueria _Carretera Antiga de Mataró, 22
Pizzeria La Forchetta_Avinguda Meridiana, 2 Celler Sant Martí_Sardenya, 92

Fotògraf ambient; Jose Manuel Puyo
Muntador i editor de vídeos: Manel Sanz

Disseny cartells: Rosa G. Baselga (Quei15bcn/espaicreatiu)
Organitzadors: Quei15bcn 
Idea i Curador del Projecte Retrats de la gent del barri: Manelsanz.cat

Barcelona, 9 de novembre 2018

Video de les fotografies exposades al CCSandaru i les boigues

Oda, parcial, a Poblenou

09-08-2018

El Temple Romà a Vic rebrà la inauguració de l’exposició de fotografia Oda, parcial, a Poblenou de Manel Sanz durant els dies 24 d’agost al 30 de setembre. Una col·lecció de dinou fotos, que en la gran majoria són una estrena, on retratar els espais de fàbriques, de construccions a l’espera d’El Caterpillar són els espais fotografiats des de 2007 fins avui.

Text de la presentació de l’exposició: http://www.patronatestudisosonencs.cat/index.php?op=32&module=activitats&id=157

Per seguir parlant de Poblenou, des de la literatura, el 6 de setembre hem convidat a Julià Guillamon a presentar el seu llibre El Barri de la Plata.  En un paràgraf diu” El meu iaio era metal·lúrgic de Can Girona i com a conseqüència del treball a la fàbrica havia acabat malalt de silicosi” . Aquest llibre, quasi una biografia, és un homenatge a la seva família més propera, el pare i la mare. No s’oblida de parlar del seu barri industrial i postindustrial, no és la primera vegada que Guillamon parla del Poblenou, també hi fa a La fàbrica de fred i La Moràvia.

Aquesta exposició està patrocinada per Sindicat de la Imatge UPIFC i Rebel.lab Photo 

Temple Romà de Vic  Carrer del Pare Xifré, 2, 08500 Vic

divendres, 24 d’agost  19h

Els Balust de carn i os a Tremp, 2018

04-08-2018

Molta expectació a Tremp, va aparèixer aquest cartell pel carrer de la comarca del Pallars Jussà.  El tres d’agost a les 18,30 h va saltar la solució, vàrem presentar a l’Epìcentre  el documental Els Balust i el Pallars Jussà. Aquest documental presentat al premi d’internet al  29è Premi Pica d’Estats organitzat per la Diputació de Lleida va guanyar el primer premi.

Aquesta vegada calia reformular el documental, i adaptar-lo als espectadors asseguts en  l’auditori de l’Epicentre,  una sala preparada per escoltar conferències i projeccions audiovisuals. És la  primera vegada que editava el documental, per tal de ser vist capítol rere capítol, d’aquesta manera l’espectador es converteix en espectador; mentre si el veu per internet ( Si encara no l’heu vist  manelsanz.cat/balust-pallars-jussa/  ) passa a ser un espectador actiu, tu decideixes que vols llegir, veure l’ordre dels vídeos de manera capritxosa, bé tu decideixes.

La presentació del documental el vam organitzar en tres actes; una lectura d’agraïments i de reconeixement als protagonistes, el passi del documental i el tercer bloc una tertúlia amb el públic de la sala on van participar principalment els Balust entrevistats pel documental , i a més a més , de Guillermina Subirà i Sílvia Romero que ens van parlar del mal que van fer els aiguats del Pont de Claverol. La Sílvia ens va parlar de la migració i immigració dels pallaresos i de les persones vingudes de fora del Pallars per la construcció dels embasaments situats aquestes terres.

Un acte molt fraternal, on un bon número de Balust van aparèixer per veure històries desconegudes i d’altres marcades de ben a prop.

 

Toni Xifré i el barri del Parc

24.05.2018 Aquesta vegada m’han encarregat organitzar l’homenatge a un veí, Toni Xifré el propietari de la Bodega Xifré del carrer Wellingtón, 13 de Barcelona. Hem col.laborat diferents institucions del barri del Parc i la Llacuna , districte de Sant Martí per fer possible que la memòria d’un veí no la perdem. En Toni un dels fundadors del club de futbol U.D. Parc, un influenciador per aconseguir el Centre Cívic Parc Sandaru una figura d’un barri que està a cavall entre els districtes de Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és invitacio_tonixifreBONA-1024x472.jpg

L’exposició ha consistit a recollir materials de la bodega Xifré, perdoneu no us he dit que el Toni va morir d’un atac cardíac el 4 de gener 2018, tenia 72 anys. La institució que m’ha contractat l’homenatge és l’U.D.Parc, el Toni va ser el seu president durant molts anys i en aquest homenatge té un pes important el món del futbol i l’esport en general. No ens hem oblidat d’aquelles fotografies dels pares del Toni, de l”ambient de la bodega, del grup d’amics lligats a la música i, també, a la política de ciutat i catalanista.

Una part del material era físic com copes, premis, plaques, un plat del seu estimat Palamós, on passava les seves vacances d’estiu. Una carta, trobada a última hora, signada per Pasqual Maragall on en condecorava com el LLop del barri. Al Toni també tenia el sobrenom d’El Lobo.

El 24 de maig el Sandaru era una festa, un homenatge d’una persona present al barri. L’Acte va està dividit en tres parts: La Pilar Martí va llegir el text que reprodueixo a continuació. Unes paraules d’un entrenador de l’U.D. Parc, les mateixes que va llegir el dia de l’enterrament d’El President. Unes paraules del conseller del districte de Sant Martí. A continuació l’acte va servir per presentar un llibre “Entre el celler i la taverna” sobre les bodegues de Barcelona, on la bodega del Toni era de les més nomenades. I sense vermut i xampanyet no podia acabar l’homenatge, la Rosa de la Dumbo va reproduir la festa i la xerinola de quin era el producte que trobaves a la Bodega.

Un honor, de veritat. Gràcies

Pilar Martí a HOMENATGE TONI XIFRÉ

El Toni era ben nostre; dels amics, de la família, del barri, del U.E. Parc, del Casal. Era una persona que a ningú li passava desapercebuda…, es feia notar, la seva manera de parlar, la seva forma d’expressar les seves emocions… amb una personalitat ben definida. Suposo que tenia molts punts a favor seu, els seus pares també tenien una forma molt especial, eren afectuosos i simpàtics amb la gent. Tenien també una gran plataforma per poder expressar ho: el seu establiment, pel qual han passat diverses generacions del barri i després amb l’evolució del negoci. Primer la bodega típica del barri, dels anys 5O, on el veïnat anava a proveir-se del vi, la gasosa i del sifó, i per celebrar el diumenge anaven a fer el vermutet amb olives o el quinto. Tampoc en aquells anys hi havia floritures. Paral·lelament també feien el servei al barri de repartir el vi i els sifons als domicilis.

El Toni coneixia pràcticament totes les cases del veïnat i el veïnat a ell. Més endavant els temps canvien amb l’obertura de superfícies comercials i no hi ha tanta demanda de les garrafetes del vi. La bodega amplia la seva oferta de tapes que arriben a ser molt famoses, com les seves anxoves, i traspassen les fronteres del barri. A la bodega Xifré hi va tot tipus de gent d’arreu de Barcelona, molta gent jove. Els “foros” de futbol de la bodega eren famosos. El Toni era un culer aferrissat però a la bodega hi cabia gent de tots els equips, eren benvinguts tant seguidors del Barça com de l’Espanyol, del Madrid, del Betis, etc. En tots
aquests ambients propicis, el Toni comença a fer efectiva una idea que tenia des de molt jovenet; motivada per la seva passió pel futbol, va crear amb molts esforços i peripècies la UE Parc. Que d’aquests esforços hem vist ja des de fa molt de temps el bon resultat…
Durant força temps en va ser president i en els darrers anys President Honorífic. Era tan “futbolero” que a més va crear i fundar la “Penya Basilea” que durant un temps va funcionar. Líder en moviments veïnals del Barri en els primers anys de la democràcia, defensant amb molta determinació tot allò que afavoria els interessos dels veïns; la seva implicació va ser clau per aconseguir aquest equipament tan nostre com és el Centre Cívic Parc Sandaru.
A ell li agradava estar a tot arreu, estar amb la gent, li agradava la gent, estimava a la gent. Durant molts anys va ser col·laborador de les festes del Carrer Sardenya , no fallava mai a les festes de Gràcia (ell va néixer allí), a les de la Barceloneta, sobretot no es perdia mai la festa dels cors de Pasqua, les Festes de Poblenou , on era també un assidu. Era un enamorat de la seva ciutat, Barcelona, estant sempre al dia de tot el que esdevenia.
Ara, això sí, el seu Palamós que no li toquessin, tenia un amor aferrissat per aquest poble tan bonic de la Costa Brava i allí també vivint-ho tot, les havaneres, les platges, la Fosca, el club de futbol Palamós. No cal finalment remarcar la seva estimació per la nostra terra, Catalunya , els fets referits ho demostren. El dia 11 de setembre sempre era una celebració per a ell i pels qui l’envoltaven; pels matins passejada pels llocs emblemàtics i al migdia dinar amb tots nosaltres amb la indispensable copa de cava.
Quan va arribar el temps de jubilació la gent del seu voltant pensàvem: com s’ho muntarà ara? Doncs bé, ja ho sabeu, ell va continuar vivint a la seva bodega. Era la seva vida. En els mesos d’estiu, a la tarda, quan el sol ja s’havia amagat, sortia al carrer amb la seva tauleta, la seva cerveseta i els seus amics. Estones parlant de futbol, estones jugant al dòmino, nits que s’organitzaven sopars veïnals com si res, la bodega no estava tancada, estava plena de vida.
En haver-hi bastant lloc, anava recopilant fotos curioses, escuts, miniatures,… Tenia projectes, pensava fins i tot d’organitzar un museu. A l’hivern, a dins, continua igual, partida de dòmino, discussions de futbol… Recordant molts clàssics del western, li agradava molt el cinema, escoltant música rock, sobretot. Dinars improvisats, i no tan improvisats, s’havien fet unes paelles espectaculars i també bullabesses. Teníem un gran cuiner molt bon amic d’en Toni que es passava tot el matí preparant el banquet, fins i tot s’hi va rodar una pel·lícula de xinesos. La bodega havia tancat per jubilació, però tenia més vida que mai; la vida qui li donava el Toni.
Era un gran amant dels animals, dels gossos, a la bodega crec que encara hi ha un quadre amb fotos dels gossos que havien passat per l’establiment, que anaven a buscar l’oliveta. I també dels ocellets, dels periquitos i canaris, tenia un gran disgust quan se li morien. Tenia una agenda bastant plena, coneixia molta gent, recordant infinitat d’anècdotes que no acabaríem mai d’explicar-les. L’alegria que tenia en celebrar totes les festes, sobretot les nadalenques, encara que hagués tancat la bodega, ell sempre tenia la il·lusió de muntar el seu arbret i també el seu Betlem. I encara mantenia la màgia dels Reis Mags, era una cita obligatòria que tenia, anar-los a rebre sempre al mateix lloc, a la Via Laietana. El dia abans de deixar-nos ens deia: Pili, crec que encara que estigui refredat aniré a rebre els Reis, ben abrigat… i tant que hi aniré! Estem segurs que el dia 6 de gener vas estar amb ells.
Toni, creiem que segur que ens estàs veient, t’envien doncs un gran aplaudiment perquè el sentis des de dalt, perquè has estat un excel·lent veí, una molt bona persona i un gran amic dels teus amics.
Pilar Martí i Malràs Barcelona 24 de maig 2018

Persones que han fet possible aquesta exposició: José Rodriguez, Fernando Pelayo de U.D.Parc; Rosa Mª Garcia, Associació de Comerciants El Parc; Joan Manel Garcia, Associació de Veïns i Veïnes del Parc; Manel Sanz, Quei15-espai creatiu; Pilar Martí; Equip
Centre Cívic Parc Sandaru.

la web de manelsanz