¿Alguien quiere jugar al futbolín?

El futbolín como metáfora del poder entre los hombres. Yo lo aprendí como un juego de mesa en los locales lumpens de mi ciudad. Normalmente en subsuelos y con olor a tabaco de joven macarra. La brillantina; el peine en el bolsillo del pantalón, claro, trasero; la chupa de cuero malo con brillos y nudos en las puntas de la cremallera. Todo era barato, de mal gusto, con unos cigarrillos que se apagaban solos en los ceniceros redondos llenos de niconita, y de fondo onomatopeyas (los clock, los click de las carambolas de los billares ) mientras de fondo Loquillo vacilando con su navaja.

Belmonte i Frederic Amat

El Teatre Lliure ha estrenat avui, dia 16, les portes de la nova temporada amb un espectacle dels grans, dels recordats: Belmonte,
creació conjunta de quatre grans artistes: Frederic Amat, Lídia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos. El muntatge, que es va estrenar el 1988, ha estat l’escollit per celebrar els 30 anys de la compayia Gelabert Azzopardi, per ser una de les seves peces més emblemàtiques, creada conjuntament amb Amat i Santos, amb qui han
continuat col•laborant sempre. Com recordareu fa uns dies vaig penjar un retrat de Amat. Aquest es el següent de la serie.

Frederic Amat

Aquest retrat està fet l’Agost del any 2009 a casa seva. Un dia calorós amb una llum molt potent, són les 17 h. Amb Frederic Amat he començat una serie de retrats de gent del teatre català. La sessió va ser curta, Frederic va per feina. Al entrar a la sala de la seva vivenda /estudi el impacte és de volar per sobra de Barcelona. La llum era apropiada, el fons collonut (forma part de la seva pintura negra). Amat es un artista: escultor, pintor, escenògraf i segur que alguna cosa mès. Ah… també ha dirigit teatre “. Aquesta és la seva wiki